Castellano / Català / Français / English

3º dia de Esperanzah! World Music

 

Si alguna cosa hem après d'aquest primer Esperanzah! al Prat del Llobregat, és que hi ha tot un món que no surt per la TV. Un món de persones que col·laboren de mil maneres diferents, aportant cadascuna el seu granet de sorra, per tirar endavant un projecte col·lectiu. Sense fer volar coloms. La darrera jornada de l'Esperanzah! començà sent un diumenge plàcid i relaxat.
A principis de la tarda, quan els gats busquen frisosos ombra sota els cotxes, a l'escenari OFF s'escoltava una bellíssima música d'aires medievals, mossàrabs, a càrrec del grup FLIPIN FOLK. Alguns infants corrien juganers, i d'altres sentien la crida d'una migdiada alleugeridora, empesa per les magarrufes d'aquesta notes tan dolces. A escassos metres, un cercle format pels participants al Deep Listening duia a terme el seus exercicis per connectar amb l'entorn i despertar la pròpia consciència.  N'hi havia, també, de taules ocupades per famílies que encara reposaven després de dinar, amb l'ensopiment propi d'aquests digestions estiuenques. Esperanzah! fluïa, a poc a poc, natural i espontània, cap a la seva fi.



Per una banda, RadioChango -que ha informat, amb Ràdio Nikosia, per via internet de tot el que ha succeït durant aquests tres dies al Parc Nou- entrevistava als fundadors belgues d'Esperanzah!, recollint la satisfacció que els ha produït aquesta primera edició mediterrània de llur idea original, això és, celebrar un festival "diferent"; per una altra banda, a la zona de Reflexió d'Esperanzah! es duia a terme una xerrada al voltant dels aliments transgènics amb els ponents Jordi Menéndez, de ‘Veterinaris sense Fronteres', i Jordi Vilamitjana, de ‘Som lo que sembrem'. Aquesta conferència fou de gran interès per comprendre que la propagació dels productes transgènics suposen, entre d'altres punts, una pèrdua de biodiversitat, l'augment de químics i sobretot la defensa d'un model agropecuari que, lluny de pretendre acabar amb la desigualtat i la fam al món, busca acumular cada vegada més capital. També s'aprofità per explicar la Iniciativa de Llei Popular que es  debatrà dijous al Parlament de Catalunya per tal de convertir aquest país en una zona lliure de transgènics.  A la zona infantil les nenes i els nens es divertien amb les joguines, com ara les xanques o els esquís per a tres persones. El pallasso salvadoreny Lamparín actuava en un espectacle de fono-mímica, fent les delícies del públic.
Després de l'actuació de l'artista del Prat de Llobregat, MIREIA CRUZ, van aparèixer LES FRÈRES GUISSÉ, el trio senegalès que, amb el seu estil pecan ompliren de màgia l'escenari Delta d'Esperanzah!. Tot seguit, actuà KEZIAH JONES, el blufunker nigerià que brindà un concert espectacular, amb una posada en escena d'aquelles per recordar: 100% actitud rock'n roll. Acompanyat només per el baix i la bateria, i amb ell mateix tocant la guitarra, Keziah Jones dugué a tot el públic d'Esperanzah! a un viatge cap als anys setanta, just quan el sol emprenia la seva retirada. 
El públic de Keziah Jones deixà pas, al darrer concert, a una majoria d'espectadors que ja pentinava canes, que havien entrat a Esperanzah! amb els seus néts i que probablement mai havien sentit parlar d'en Keziah Jones, però sí de José Domínguez EL CABRERO, història viva del flamenc. 
El Cabrero, geni i figura, va treure a lluir tot un repertori de milongas, fandangos, sonetos i malagueñas, que posaren la pell de gallina  a tot ésser que s'estigués a Esperanzah!, incloses les cadires; impossible resistir-se. Les lletres compromeses i poètiques d'El Cabrero, llurs estranys mètodes per fer arribar la cultura al poble, citant a Lorca o a Miguel Hernández, clamant contra el clero i el ‘Poder', van fer que la seva excèntrica figura dins d'un cartell musical com el d'Esperanzah! prengués, de cop i volta, un sentit, més que global, rodó.   
Molts veïns d'El Prat de Llobregat s'acostaren a veure a El Cabrero. S'emocionaren amb les seves cançons, que parlen de justícia i de lluita, de tolerància i de convivència. Una nena petita s'ho mirava des de primera fila, sorpresa per les reaccions emotives de la seva iaia davant d'El Cabrero. I quan el concert acabà, amb la lluna que es ponia per Huelva, s'escoltà un senyor gran que cridà, commogut: "¡Ya me puedo morir tranquilo!". Veurem si diu el mateix l'any vinent. 
 



Veure totes les notícies

 
 

 

 Fotos
Esta página necesita Flash Player para mostrarse correctamente
Haga clic aquí para descargarlo
 Entitats participants
Esta página necesita Flash Player para mostrarse correctamente
Haga clic aquí para descargarlo
 Patrocinadors
Esta página necesita Flash Player para mostrarse correctamente
Haga clic aquí para descargarlo
Desarrollo Web: Vinx     Diseño: